Cada conte narra un nou episodi de la vida de la Rose, de la infància a la maduresa: mostra l’educació sentimental d’una dona lliure, però amb una identitat amagada.
La Rose ha nascut en un poble de mala mort i l’ha criada una madrastra: així comença aquest recull de contes centrats en la vida de la Rose i la Flo. Les dues protagonistes no varien, els altres personatges desfilen com si els veiessis per la finestra d’un tren ―i és que la Rose sempre se’n va. De casa del pare per estudiar i tenir una vida brillant. De casa del marit ric per convertir-se en una dona pobra i lliure. Els oficis, els llocs i els amants canvien a cada nova etapa de la vida.
Per això val la pena canviar-ne: per descobrir noves possibilitats. El que no canvia mai és la Flo, aquella madrastra salvatge, que en la vida de la Rose és el testimoni de quin és el seu lloc de debò, el seu origen, la seva identitat oculta.
“Munro sempre escriu contra la comoditat del lector, com si li estigués preguntant de manera impertinent qui es pensa que és, allà assegut, espectador privilegiat del teatret que ha desplegat ella amb tant d’esforç, testimoni solitari que la ficció és el filtre que millor ordena la vida i més l’omple de significat.” Marina Espasa a Ara Llegim
“¿Qui et penses que ets? ―molt millor títol que La captaire― recull el millor de cada casa: l’experiència femenina per l’educació sentimental rebuda combinada amb la manca de sentimentalisme, amb la manca de voluntat moral i amb la manca de tòpics. Aquestes mancances són els ingredients clau per convertir una història d’emancipació femenina com qualsevol altra en una novel·la que reforça l’elecció d’Alice Munro com a guanyadora d’un Nobel.” Júlia Bacardit a La Lectora
“La Rose pertany a la categoria dels marginats, personatges que interessen a l’autora especialment. De fet, a la Rose no li escauen ni la vida ni la mentalitat burgeses; és el provincianisme que s’hi reflecteix, i que contamina fins i tot la vida dels desclassats, el que fa fracassar el seu matrimoni amb un home benestant que pretén relegar la seva dona a una existència dependent, dedicada a la llar, al marit i als fills. Aquest ofegament de la llibertat personal a través del matrimoni és una altra de les causes del mal, que assenyala Munro.” Anna Rossell a Crítica de libros
“Avís per a navegants: aquest llibre de la premi Nobel no és de contes, sinó que es tracta d’una novel·la amb tots els ets i els uts. Un volum de traca que repassa la vida d’una dona pobra de Hanratty ―Wingham (Canadà), on va néixer l’autora―, en el seu intent per no ser com la seva madrastra Flo.” Andreu Gomila a Time Out
Alice Munro, nascuda el 1931 en una zona rural de la província d’Ontàrio, va publicar el seu primer conte l’any 1950 i, al cap de divuit anys, el seu primer volum, Dance of the Happy Shades. Casada dues vegades i mare de quatre filles, ha experimentat i escrit tot el que significa constrènyer la vida pròpia dins la vida familiar.
La seva obra, construïda gairebé tota en forma de relats (“Veig la vida com peces separades que no acaben d’encaixar mai”), ha estat guardonada el 2013 amb el Nobel de Literatura
