Items related to Els objectors: L inici del final de la mili (Can Serra...

Els objectors: L inici del final de la mili (Can Serra 1975) (Crítica i assaig) - Softcover

Lafuente Del Campo, José Luis; Vinyes I Cirera, Jesús

 
9791387874308: Els objectors: L inici del final de la mili (Can Serra 1975) (Crítica i assaig)

Synopsis

Aquest relat d’un grup de joves rebels va sacsejar la consciència de tota una generació i va mostrar que era possible impulsar canvis transformadors, aparentment impossibles en un món fortament militaritzat. La narració forma part de la nostra història i la nostra memòria col·lectiva. Entre passatges d’eufòria i de tristor, conté un potent argumentari sobre les raons de l’objecció al servei militar, alhora que ens ofereix claus per organitzar una acció noviolenta o com afrontar la repressió. És una crònica que, si no nasqués dels diaris personals dels qui la relaten, semblaria, a voltes, un llibre de ficció. Tal és la gosadia de l’experiència viscuda i la frescor del text. Aquests fets es van publicar originalment en castellà el 1977, però el llibre va ser segrestat durant tres anys per la censura militar. Aquesta nova edició en català commemora l’inici d’aquesta lluita col·lectiva que, després de l’acció noviolenta d’un milió d’objectors i de 50.000 insubmisos, va aconseguir que el Govern espanyol suspengués el servei militar obligatori. La memòria d’aquesta acció ens interpel·la sobre què podem fer cadascú i la societat civil organitzada davant l’escalada bèl·lica i la cursa d’armaments a què la indústria militar i nombrosos governs pretenen sotmetre’ns. I ens convida a prioritzar els valors de la cooperació, la solidaritat i el suport mutu, a dotant-nos de plans de desmilitarització que posin els serveis públics i la vida al centre, i a defensar juntes el planeta, la nostra casa comuna.

"synopsis" may belong to another edition of this title.

About the Authors

Jesús Vinyes i Cirera Neix a Manresa el dia de Nadal de 1953, però aviat es trasllada a Terrassa, una ciutat trista, plena de fàbriques , com ell mateix diu. És una ciutat d emigrats, on les diferències entre rics i pobres són molt clares. Es va fent conscient de tot això, ajudat per l educació que rep en el col?legi dels escolapis. Vol buscar una solució pràctica a aquests descobriments teòrics. A poc a poc va deixant el seu antic grup d amics i comença només un camí de cerca. Dos fets molt importants en aquesta primera etapa del seu camí: el coneixement, a través d una xerrada amb diapositives, dels gitanos del Camp de la Bota (barri de barraques de Barcelona) i amb ells, tota una societat marginada, i la lectura de La pesta de Camus. En aquella època es declara agnòstic i coneix a altres persones que sorprenentment per a mi, estaven tan insatisfetes com jo . D aquí va sorgir la idea de la vida en comunitat. S incorpora el moviment scout, que l ajudarà a descobrir la natura. Per aquell temps té lloc el fet més important de la seva vida: coneix al monestir de Montserrat un ermità, el P. Estanislau. Amb ell vaig aprendre que tot és un, i que a l univers només hi ha una realitat per descobrir: la llei de l amor. Així és com en la cerca d aquesta unitat va treballant en diversos nivells: grup de pregària, la parròquia, un centre juvenil, i, finalment, en grups de noviolència, que el portaran a l objecció de consciència. Aquesta cerca es concreta en dos punts: lluita i contemplació (Taizé). Lluita per a alliberar-nos de les cadenes que ens oprimeixen, i contemplació per a treure les forces per a aquesta lluita. La meva objecció, doncs, té una dimensió personal, però al mateix temps s encarna en un camp polític concret. Per a mi, en aquests moments, el meu camp de lluita és el de l objecció, que és un dret humà que ha de respectar-se. Els meus ideals: estimar al poble, buscar la unitat, viure la llibertat, gaudir de la vida i lluitar per la justícia.

José Luis Lafuente del Campo En el moment de néixer, el seu pare, militar, estava destinat al Marroc, pel que ho va fer a Tetuán no importa fa quant. El 1974 acaba a Madrid la carrera d Arquitectura, però no és això el que més li interessa a la seva vida. El tema de la guerra, de la violència, que uns homes en destrossin uns altres, sempre l ha estremit. I la vida comunitària, comunitat rural en contacte amb la natura, la veu cada vegada més com a alternativa a un món supertecnificat (en el qual la màquina desplaça a l home) que camina cap a la seva autodestrucció: pol?lució, destrucció del medi ambient, mars, rius, costes, boscos, terres, carrera d armaments... En acabar els seus estudis passa un any a la Comunitat de L Arca, a França, comunitat rural i noviolenta. En surt per començar l acció que es relata en aquest llibre i que poden conèixer pas a pas llegint-lo.

"About this title" may belong to another edition of this title.